La psicologia humanista és un corrent sorgit als Estats Units als anys seixanta que involucra plantejaments en àmbits com la política, les arts i la societat. La psicologia humanista és una escola que posa de relleu l'experiència no verbal i els estats alterats de consciència com a mitjà de realitzar el nostre ple potencial humà. Les personalitats més importants són: C. Rogers, R. May, W. James, L. Bingswanger, V. Frankl, I. Fromm...
Aquesta força va aparèixer com a reacció del conductisme i la psicoanàlisi, corrents amb plantejaments contraris que es basa globalment en la persona i en els seus aspectes existencials. Un dels representants de la psicologia humanista més importants va ser A. Maslow, que la va denominar com la “tercera força” per indicar el que pretenia mostrar aquest moviment (integrar les formes en què s’expressava el conductisme i la psicoanàlisi).
Els psicòlegs humanistes no tracten amb pacients sinó amb clients. Es creu que s’han de crear les condicions idònies per tal de saber què és el que ha de fer una persona per poder créixer, superar-se i anar més enllà.
Aquest corrent va tenir diverses influències:
-Filosòfiques: Existencialisme, Humanisme i Fenomenologia.
-Psicològiques: es centren en la psicologia humanista, tot rebutjant la psicoanàlisi per la seva idea de centrar-se en la personalitat anormal i el conductisme per l’anàlisi de les conductes aïllades. Hi ha la intenció de recuperar a l’ésser humà conscient.
-Socioculturals: hi havia un malestar general, que es veia reflectit en la cultura com a conseqüència de la Segona Guerra Mundial, la guerra freda i la por atòmica.
Tot i que em podria extendre amb diverses personalitats importants em centraré en dues: C. Rogers i Maslow.
Carl Rogers
Va ser un psicòleg influent en la història nord-americana, que juntament amb A. Maslow van fundar l’enfocament humanista. Va ser influenciat per Otto Rank que fonamentava la seva teràpia en la relació afectiva i defensava de l’autocomprensió i la posada en marxa de les forces curatives del propi pacient.
Va treballar en l’àmbit de la psicologia clínica creant un tipus de teràpia coneguda com a teràpia no directiva o del client. Aquesta es basa en la idea que és la pròpia persona el que millor es coneix a si mateix i la manera per conduir-se fins a poder resoldre el seu problema. Té com a fonaments la confiança en la persona del client i el rebuig del paper controlador i directiu del terapeuta. Rogers creu que, per tal de crear unes bones condicions, pensa que tota persona ha d’acceptar l’incondicional, empatitzar i ser autèntic coherent.
També va plantejar una teoria de la personalitat basada en la seva experiència clínica que girava entorn a dos nocions essencials: l’organisme i el concepte de self.
A més, Rogers va realitzar plantejaments educatius dirigits al camp de l’ensenyament i l’aprenentatge. Les seves propostes es concentraven en la necessitat d’un aprenentatge significatiu, personal i vivencial.
Abraham Maslow
Va ser un dels psicòlegs més representants dels fundadors de la psicologia humanista. Tot i que va començar a formar-se dins del corrent conductista, més tard va anar abandonant aquesta postura i va dirigir el seu interès en la psicoanàlisi i en la teoria de Gestalt.
A partir d’aquí va enfocar la seva obra en la motivació humana, que la va orientar cap al desenvolupament personal, l’autorealització i la satisfacció de les necessitats bàsiques. Creu que les persones hem de crear un conjunt de necessitats i satisfer-les. La necessitat és tot allò que si no es satisfà, la persona mor o emmalalteix. Tot el que no compleixi aquesta definició no és una necessitat, és un caprici o una mala necessitat. Moltes de les malalties psíquiques venen produïdes per no poder satisfer-les adequadament. En relació amb això, va realitzar la teoria de la motivació humana, afirmant que les necessitats superiors poden aparèixer en un individu quan les inferiors ja estan cobertes, assegurant que com més necessitats es satisfacin, major serà l’estabilitat de la persona.
Aquestes necessitats es representen en forma de piràmide. Per tant, tota persona tendeix a satisfer primer les necessitats més bàsiques (les de baix) abans d’arribar a assolir les d’un nivell més alt. Un exemple podria ser que una persona primer satisfarà les necessitats de beure i menjar, abans que trobar parella.
La teoría jerárquica d’Abraham Maslow és la següent:
§ Necessitats d’amor i pertinença: els humans necessitem que algú ens estimi o almenys que ens accepti tal com som, que ens diguin que el nostre comportament és just, que ens acullin, que formem part d’un grup d’amics... Es poden arribar a fer moltes coses per tal de formar part d’un col·lectiu. Per exemple, per formar part d’algun grup força radical s’han de passar una sèrie de rituals com podria ser que els membres et donessin cops per tot el cos. Formar part d’alguna cosa pot anar més enllà de nosaltres mateixos. Amb una insatisfacció com aquesta poden aparèixer trastorns d’ansietat, depressions…
§ Necessitats d’autoestima: són les necessitats que tenim perquè ens reconeguin allò que fem ben fet. Ens sentim agust quan notem que ens estem fent competents en alguna cosa. És el que busquen els nens petits quan et diuen que volen cordar-se ells mateixos les sabates, que ho volen fer sols i que ningú els ajudi.
§ Necessitats d’autorealització: són les que es troben en el cim de la jerarquia i es pot relacionar amb aspectes més transcendents. Ens deslliurem dels prejudicis, sabem el que és just i el que no ho és. És el nivell d’excel·lència en què resolem les dificultats que tenim, realitzem les pròpies potencialitats i li trobem sentit a la vida. Però, tot i això, també trobem mancances. Si s'arriba a aquesta és perquè tots els nivells anteriors han estat aconseguits i completats, almenys, fins a cert punt.
En relació amb això, trobem que les persones tenim diversos comportaments orientats cap a la satisfacció de les necessitats autèntiques:
§ Constructiu: consisteix en assolir la necessitat autèntica on tothom en surt beneficiat.
§ Destructiu: consisteix en assolir la necessitat autèntica però algú en surt perjudicat.
§ Fallit: no s’assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat autèntica. Tinc un objectiu però m’equivoco i allò que faig no satisfà aquella necessitat.
PRÀCTICA
Durant la classe de Fonaments de la Psicobiologia de GP, el professor Ernest Luz ens ha introduït dins del tema de la teoria de la motivació i ens ha engrescat a realitzar una pràctica que consistia en buscar un exemple de comportament constructiu, un de destructiu i un altre de fallit per cada un dels diversos nivells de la piràmide de Maslow. Aquesta pràctica l’he portat a terme amb la Laia Vidal i la Maria Real.
1. Necessitats fisiològiques
§ Comportament constructiu: una persona té molta son, a més té tota la tarda lliure i decideix fer una migdiada.
§ Comportament destructiu: una persona té molta son i a la tarda ha quedat amb els companys per a fer un treball en equip. Aquesta persona no es presenta a fer el treball perquè s'ha quedat adormit.
§ Comportament fallit: una persona té molta son però es pren un cafè.
2. Necessitats de seguretat
§ Comportament constructiu: una persona ha de jugar un partit de futbol però li fa molt de mal la cama. Avisa uns dies abans del partit als seus companys perquè li puguin buscar un suplent.
§ Comportament destructiu: una persona ha de jugar un partit de futbol però li fa molt de mal la cama. No es presenta al partit de futbol però tampoc avisa ni a l’entrenador ni als seus companys d’equip.
§ Comportament fallit: una persona ha de jugar un partit de futbol però i li fa molt de mal la cama. Va al partit i es fa encara més mal i, per tant ja no pot jugar més.
3. Necessitats d'amor i pertinença
§ Comportament constructiu: una persona té ganes de mantenir relacions sexuals i les practica amb la seva parella.
§ Comportament destructiu: una persona té ganes de mantenir relacions sexuals i se'n va amb un altre. Li fa el salt al seu company però aquest se n’assabenta.
§ Comportament fallit: una persona té ganes de mantenir relacions sexuals i la seva parella no hi és, per tant, es posa a dormir.
4. Necessitats d’autoestima
§ Comportament constructiu: una persona té una pràctica per realitzar. La fa, la penja al moodle i el professor la corregeix i el felicita.
§ Comportament destructiu: una persona té una pràctica per realitzar. La fa de pressa, sense gaires ganes, la penja, i el professor la corregeix i li posa mala nota.
§ Comportament fallit: una persona té una pràctica per realitzar. Directament no la fa.
5. Necessitats d’autorealització
§ Comportament constructiu: una persona vol ser psicòleg. Aquesta estudia molt i ho aconsegueix ser. A més, té prestigi i reconeixement.
§ Comportament destructiu: una persona vol ser psicòleg. Aquesta estudia molt i ho aconsegueix ser però els seus pacients no es recuperen, empitjoren.
§ Comportament fallit: una persona vol ser psicòleg .Aquesta persona no aconsegueix treure’s la carrera.
CONCLUSIÓ
Personalment, trobo que aquesta pràctica ha estat molt interessant, ja que he tractat un tema que havia sentit a parlat amb anterioritat i que a més havia pogut treballar a classe a l’institut.
Crec que els nivells de la piràmide poden arribar a ser un tant relatius, en el sentit que les necessitats que tenim les persones no són gaire concretes ni limitades, ja que tot resideix en què aquestes sorgeixen depenent el context concret en què les persones ens desenvolupem. Es podria dir que l’estructura social que tenim a la societat és la que determina l’ordre de prioritat de totes les necessitats. Totes les persones en tenim, potser alguns creiem que unes necessitats concretes poden ser bàsiques per sobreviure i estar a gust però per una altra, creure que aquestes mateixes són insignificants. En relació amb això, també s’ha de destacar que l’estructura econòmica pot determinar algunes de les prioritats que té l’home, ja que el pot guiar cap als seus interessos. A través de la publicitat s’està creant cada vegada més ràpid una societat basada en un creixement constant de generació de desitjos que poden acabar per ser insatisfets.
La veritat és que podem estar molt agraïts de tenir moltes de les necessitats de la piràmide de Maslow complertes. Moltes vegades, crec que no en som massa conscients però en el món que vivim no tots gaudim de les mateixes oportunitats ni molt menys. Alguns països lluiten cada dia única i exclusivament per sobreviure, ja que tenen guerres a la mateixa ciutat de residència. O potser no tenen ni un lloc on poder dormir, ni res per menjar, ni beure. Hi ha gent que sense triar-ho ha nascut en un indret del món on es pateixen tantes injustícies que avui dia, en ple segle XXI, no poden cobrir el primer nivell de la piràmide de les necessitats. Amb això, he de dir que per exemple una noia de tretze anys aquí a Espanya pot trobar que una de les necessitats bàsiques que té és no repetir una mateixa samarreta a la setmana. En canvi, la mateixa nena a Gàmbia dubto molt que hagi de pensar en la roba que es posa; segurament només pensa en el que menjarà el dia següent.
Amb aquesta petita reflexió, crec que es veu clar que per sort vivim en una societat on tenim pràcticament la majoria de necessitats cobertes, no només les bàsiques. Tenim la sort de poder tenir un sostre on dormir, un plat calent cada dia, algú que ens estimi tal i com som, un grup d’amics amb qui relacionar-te... Hauríem de deixar de banda certes coses que en realitat no necessitem, que només volem per culpa de viure en una societat tan consumista com la nostra. Potser el que hauríem de fer és centrar-se en estimar-se a un mateix una mica més, a cuidar-se i en pensar en els altres.
Amb l’ajut de la piràmide ens podem adonar de totes les etapes que ha de cobrir una persona per assolir a l’excel·lència personal. Cada persona pot desitjar o necessitar diverses necessitats tot depenent de molts factors. Però tot i això, dubto que totes les persones siguin capaces d’arribar a completar la totalitat piramidal. Ho trobo força difícil, molt complicat arribar a l’últim nivell per autorealitzar-te. Segons Maslow, l'autorealització és el conjunt de valors com la perfecció, la totalitat, la justícia, la bellesa, la bondat, la veritat... Arribar a la perfecció? No crec que vulgui conèixer a ningú perfecte.
A continuació, copio aquí un link d’una sèrie famosa “Los Hombres de Paco” on fa una molt breu reflexió sobre les principals necessitats de la teoria de Maslow:
http://www.youtube.com/watch?v=KReYP8CCl1g
Molt bé, Lídia!
ResponEliminaI l'apunt final, molt il·lustratiu!