CAUSALITAT CIRCULAR

INTRODUCCIÓ

La mirada cap a l’ésser humà i el seu comportament té a veure amb els altres. No només se centra en els traumes ni en els mecanismes de defensa, sinó que se centra en les relacions entre les persones, els sistemes.

Hi ha dues teories que la psicologia recull i les aplica, que són la cibernètica i la teoria general de sistemes.

Un sistema és un conjunt de relacions que es donen entre un grup d’elements, que va més enllà de l’individu. Tots els elements estan relacionats entre si i per tant, qualsevol canvi que es produeixi en el sistema afectarà a tota la resta.

Per exemple, l’engranatge d’un rellotge. Si movem una peça afectarà a totes les altres peces i, per tant, ja no funcionarà correctament.

Les persones no tenen el problema, aquest és el tipus de relació que s’estableix entre les persones. Són les relacions no funcionals les que són el problema. Dins d’un sistema pot haver-hi algú que presenti la disfuncionalitat d’aquest sistema, com per exemple bulímia, però això és un indicador que ens informa que l’entorn d’aquell sistema no és saludable, és a dir, que en les relacions de la família existeix un problema i es manifesta a través dels símptomes d’aquella persona.

Els professionals de la psicologia que tenen un enfocament sistèmic no necessiten intervenir sobre el pacient directament, és a dir, en un cas d’un nen que es fa pipi al llit, poden arribar a solucionar el problema parlant amb els pares. Tot està connectat amb i tot i per tant qualsevol canvi afectarà a tothom.

Existeixen dos tipus de sistemes: els saludables i els no saludables. L’èxit ve donat per la qualitat de les relacions que s’estableixen. A vegades que la intervenció del professional pot generar problemes, i això és al que anomenem iatrogènia. En ocasions es poden crear dependències en comptes de crear benestar. Per tant, hem de tenir clars alguns indicadors per tal que ens permeti avaluar si el que fem és correcte o no. Poden ser útils els tests psicològics.

Un altre element revolucionari en relació als plantejaments que hem vist és la causalitat. No els interessa saber les causes dels principis o indicadors. No els cal saber la causa per intervenir. En tot hi ha una causa i una conseqüència, hi ha un cercles però no hi ha ni començament ni final. La qüestió és millorar les relacions.

Gregory Bateson s’adona que el comportament dins d’aquests grups ètnics és la font d’interacció. Va interpretar dos tipus de relacions:

§        Simètrica: els elements del sistema interactuen de forma semblant. Hi ha una simetria a escala. Aquesta relació pot ser tant constructiva com destructiva.

§        Complementària: els elements del sistema interactuen de forma diferent, ja que tenen rols diferents. Aquesta relació pot ser tant constructiva com destructiva.

A continuació, afegeixo una petita biografia d’un dels autors destacats dins de l’enfocament sistèmic.

Gregory Bateson  va ser antropòleg, científic social, lingüista i cibernètic.  Com que no li agradava la rigidesa amb la qual que es manipulaven els cercles intel·lectuals de la seva època, va intentar predicar una epistemologia evolutiva i interdisciplinària. De la mà de sociòlegs, lingüistes, psicòlegs, psiquiatres, biòlegs..., es va dedicar a realitzar investigacions sobre la comunicació. En el seu moment va arribar a tenir una gran influència en el pensament nord-americà, encara que mai va tenir un clar reconeixement per part els cercles acadèmics d'aquest país. Per ell, la ment, l'esperit, el pensament i la comunicació es conjuguen amb la dimensió externa del cos per construir la realitat individual de cada subjecte. El cos transcendeix l'esfera del material a través d'aquests aspectes, els quals arriben a constituir-se com les principals formes de cohesió psicològica i social humanes. També va analitzar, des d'un punt de vista evolucionista, els canvis que pot patir la societat a partir del comportament i de les conductes humanes. Va confrontar les dimensions passional i intuïtiva de l'ésser humà amb la lluita de contraris, apareixent la comunicació com un fenomen fonamental de l'evolució. Des de la cibernètica, la comunicació adquireix un major valor com a instrument per accedir, aprendre i intervenir la realitat. La ment i el cos poden ser comparables a programari i maquinari, de manera que els processos, estats i patologies mentals pots ser analitzats des d'una observació del cos.

D'altra banda, amb l'enunciació de la teoria del doble vincle, va intentar analitzar els problemes de les reaccions esquizofrèniques corresponents a les contradiccions informatives que es donen en la comunicació entre mare i fill o filla, a més de com és el flux de la informació, la interacció i la realimentació comunicativa en aquesta relació, amb la finalitat de trobar mètodes terapèutics per tractar els problemes que en ella solen donar-se. Ampliant la noció clínica de ment, va aconseguir establir, en el camp psiquiàtric, la idea que els trastorns mentals són trastorns de la comunicació.

Amb el seu treball, va aconseguir construir un nou model experimental i buscar una meta comuna: formular una teoria sistèmica de la comunicació i, amb base en ella, fixar les bases per a la creació d'una clínica sistèmica. Aquesta teoria es basava en la concepció que les persones, gràcies a la seva facultat de llenguatge, arriben a crear realitats de significat: per mitjà d'interaccions, significats, conductes i creences es construeixen tals realitats, les quals arriben a suposar el benestar o el malestar del subjecte segons estiguin configurats els seus elements. Des d'aquesta perspectiva, en lloc de preguntar-se pel passat de la persona per justificar el seu comportament present, es pregunta per com està constituït el seu context interpersonal actual perquè la seva conducta tingui sentit o sigui coherent amb la situació. D'altra banda, el concepte de sistema implica un predomini del tot sobre les parts, és a dir, de les relacions interpersonals sobre l'individu. Un sistema es considera complex quan en ell operen una gran quantitat de variables difícilment predictibles. D'acord amb l'anterior, un sistema defineix, amb cert ordre, la resposta a determinades situacions, tenint en compte tots els elements implícits en ella i el seu caràcter aleatori, de la mateixa manera en què funcionen les relacions interpersonals.

PRÀCTICA

Durant la classe de Fonaments de la Psicobiologia de GP,  el professor Ernest Luz ens ha començat a parlar sobre el tema de l’enfocament sistèmic i això ho ha relacionat amb la causalitat circular i les diferents relacions que hi poden haver entre grups. La pràctica consistia en fer quatre seqüències de causalitat circular per a cadascuna de les quatre modalitats de relació enumerades anteriorment.

1.       Relació simètrica

§         Constructiva

§         Destructiva


2. Relació complementària

• Constructiva

• Destructiva

 

CONCLUSIÓ

Personalment, trobo que aquesta pràctica ha estat força entretinguda. No ha sigut “bufar i fer ampolles” trobar exemples adients que es mantinguessin en la línia del que hauria de ser. Malgrat això, l’he trobat força interessant, ja que penso que està molt bé que coneguem els diversos punts de vista de la psicologia, les tècniques que es poden utilitzar, els mètodes...

D’una banda, penso que pot ser molt positiu i alhora eficaç creure que la persona en si no és la que té el problema, sinó que el tenen les diferents relacions que es donen en un determinat ambient. Possiblement és vàlid creure que la majoria dels problemes venen donats per les diferents relacions i els comportaments que pots arribar a tenir amb els altres.

D’altra banda, no estic gaire d’acord en una de les línies que segueix aquest enfocament sistèmic i és que deixa de banda conèixer la causa del problema. Depenent el professional de la psicologia podrà triar si vol tractar amb la persona o no, però en la meva opinió crec que per millorar i inclús solucionar l’estat d’ànim d’un individu o d’un problema s’ha interactuar amb la persona en si, ja que és qui el té . És el que es troba malament, el que presenta uns símptomes d’un possible trastorn. Trobo que és necessari arribar fins al fons de la qüestió, trobar el fet que fa que es comporti d’una determinada manera i no només basar-se en el sistema i en les seves relacions.

Referent al tema de la causalitat circular, al principi em va costar força entendre aquest concepte, en el sentit que tota acció pot influir en la resta de coses i, per tant, pot acabar tenint tot un conjunt de conseqüències. Però amb la posada en pràctica dels exemples de les diferents modalitats he pogut contemplar sistemes circulars.

En definitiva, és molt interessant el fet de conèixer diverses maneres de fer, punts de vista, opinions..., i amb això dir que per triar la teva “filosofia” o forma de fer, primer t’has d’haver informat de les que existeixen.