INTRODUCCIÓ
La dessensibilització sistemàtica és una tècnica psicoterapèutica efectiva per a combatre fòbies, pors, reaccions d’ansietat i eliminar les conductes motores d'evitació. El seu objectiu és tornar a ensenyar a la persona a respondre sense por davant la seva por.
PRÀCTICA
Durant la classe del GP de Fonaments de Psicologia (GP) el professor Ernest Luz ens va explicar què és la dessensibilització sistemàtica. A partir d'aquí ens va animar a realitzar la segona pràctica. Ens vam organitzar en grups de tres persones (vaig anar amb la Sara Ricart i la Jennifer Sugrañes) i vam seguir les instruccions del professor. La pràctica consistia en trobar 10 passos per poder acostar-nos de forma sistemàtica a dessensibilitzar-se d'una fòbia. Podíem triar entre dues: una relacionada amb les picades d'abella i l'altra vinculada a un accident d'autobús.
Primer de tot, vam parlar sobre les dues fòbies i, després de donar-li voltes vam triar la de l'autobús. Tot seguit, vam fer una pluja d'idees. I a partir d'aquí, l'exercici va començar a fluir. Els passos que vam acabar escollint per la dessensibilització van ser els següents:
Abans de tot s'ha de dir que els passos els ha de dur a terme una persona que tingui bona relació amb el nen petit, ja que això facilitarà la tasca i permetrà ajudar-lo. A més, cal dir que hi ha d'haver una bona comunicació i un cert grau de confiança mutu.
1. Donar un dibuix d'un autobús al nen i que el pinti amb colors.
2. Passar-li un vídeo en el que apareguin dibuixos d'animals que vagin muntats en un autobús. O també posar escenes d'una classe que va cantant de camí cap a l'escola amb bus.
3. Fer-li fer un joc, ja sigui un trencaclosques o un puzle amb el dibuix d'un autobús.
4. Regalar-li un bus teledirigit perquè pugui jugar amb ell.
5. Anar a la parada del bus per veure com baixen els seus amics del vehicle ben tranquils i contents. A més, donarem uns caramels als nens al baixar del bus perquè cap plori.
6. Pujar al bus amb el nen i que vegi com és per dins i al baixar donar-li un caramel.
7. El conductor li deixi tocar els botons, que pugui tocar el volant i s'assegui al seient del conductor.
8. El nen pugi amb amics seus al bus, però parat i que a dalt facin un joc.
9. Anar amb els amics en bus, que mirin una pel·lícula pel camí i que vagin a algun lloc divertit per ell, com per exemple un parc d'atraccions.
10. Pujar a l’autocar en marxa i poder anar a qualsevol lloc sense tenir por.
He de dir que tots aquests passos els hem donat efectius per suposat, però hem de tenir en compte que poden aparèixer factors adversos que condicionin alguns d'aquests passos. Plantejar el procés resulta més o menys fàcil però portar-ho a la pràctica pot resultar difícil. Per tant, si un dels punts no fos efectiu hauríem de tornar enrere i tornar a plantejar-nos algun dels punts.
CONCLUSIÓ
La pràctica de dessensibilització sistemàtica l'he trobat força interessant, ja que m'ha permès treballar sobre un tema ben curiós. El fet de tenir una fòbia no només ha d'anar relacionada amb els nens petits. Els adults també en poden tenir, unes de més greus que d'altres. Crec que tractar sobre aquest tema té moltes dificultats. És molt delicat intentar ajudar a alguna persona a superar les seves pors. Potser pot arribar a ser més fàcil tractar amb nens, ja que els pots intentar manipular, en el sentit que els pots donar dibuixos, els pots llegir contes, posar imatges... Amb tot això, no vull dir que amb aquests processos el nen deixi directament de tenir por, però simplement pot ser més efectiu. En canvi, en la meva opinió una persona adulta davant una fòbia pot arribar a ser molt complicat. A aquest pacient no li pots explicar contes o posar dibuixos. Crec que seria una solució errònia. Malgrat això, estic segura que hi deuen haver altres mètodes. Durant la realització d'aquesta pràctica també m'he adonat que durant el procés poden aparèixer diversos factors que poden fer que alguns dels passos no funcionin. Amb això hem d'anar en compte, ja que si algun dels passos no funciona hauríem de tornar al pas anterior i tornar a formular una altra idea per progressar.
En definitiva, aquesta pràctica ens pot servir per entendre el terme de la dessensibilització sistemàtica. Però, paral·lelament, crec que també ens ha de servir per entendre que les coses no són tan senzilles com semblen. Hem d'estar atents a tots els factors externs i tenir en compte que les coses, a vegades, no surten tal i com esperem.
D'acord, Lídia! Està en la línia del que demano. Seria bo que, si sents curiositat, aprofundeixis en el coneixement d'aquesta tècnica.
ResponElimina