LA INTROSPECCIÓ

INTRODUCCIÓ

La introspecció (del llatí “intro” que significa dins i de “spectare” que vol dir mirar) és el procés mitjançant el qual s’observa l'interior de nosaltres mateixos. Consisteix en una capacitat reflexiva que la ment té per referir-se, de manera immediata, als seus propis estats. Es caracteritza per ser un diàleg desenvolupat cap a dintre. Es parteix del supòsit del coneixement d'un mateix com a condició fonamental per desenvolupar de forma òptima qualsevol activitat.

PRÀCTICA

Durant la classe del GP de Fonaments de la Psicobiologia el professor Ernest Luz ens ha donat a conèixer el terme introspecció. Tot seguit, ens ha proposat dur a terme un exercici que consistia en aplicar aquest concepte, és a dir, en un termini de 10 minuts ens havíem d’endinsar en els nostres pensaments.

En primer lloc, he començat a pensar en la dificultat de la pràctica. No sabia del cert si seria capaç d’observar el meu interior de manera correcta, durant tanta estona, sense desconcentrar-me (cosa molt probable). Seguidament, i un cop en silenci, la primera cosa que em venia al cap era la maleïda cançó que havia escoltat al matí amb la meva mare al cotxe. Em va costar molt però, un cop vaig fixar la mirada en un punt, els meus pensaments van començar a fluir.

Em venien al cap totes les tasques que havia de fer en l’acabar les classe: agafar el tren, passar els apunts, anar a anglès, fer el sopar... Eren situacions futures, coses que tenia en ment per a fer. Malgrat això, també recordava histories passades. Sentia diverses emocions depenent del que pensava, tant podia ser de tristesa i angoixa com d’alegria i serenitat. Un cúmul d’emocions. Però això sí, en sentir un petit soroll tots els meus pensaments s’esvaïen de cop. De seguida em venien ximpleries al cap, coses que potser m’agradaria fer o dir i que per culpa de les conseqüències que podia generar no ho feia. I així em van transcórrer un dels deu minuts més ben emprats, desconnectant de tot i només visualitzant o observant el meu interior.

CONCLUSIÓ

Aquesta pràctica l’he trobat molt interessant, tot i que al principi no em va fer gaire gràcia la idea d’estar deu minuts en absolut silenci absorta únicament en els meus pensaments. Em va fer curiositat el fet que d’un moment a l’altre podia recordar situacions tant del passat com del present, o inclús del futur. I també, que les diferents emociones corrien per la meva ment en relació a cada circumstància. He trobat que l’ambient és un factor molt important a l’hora de realitzar aquesta pràctica, ja que un petit soroll et podia fer desconnectar d’allò que pensaves.

En definitiva, amb la pràctica de la introspecció he pogut observar que la ment no té límits, ja que et pot portar d’un lloc a l’altre en una dècima de segon. Pots estar pensant en una cosa i al mateix temps seguir el ritme d’una cançó. És fascinant poder gaudir d’un motor tant potent com el que disposem.