INTRODUCCIÓ
Anteriorment, la psicologia era una ciència que estudiava els estats de consciència però Watson no hi va estar d’acord i per això en va formular una altra definició. Va definir la psicologia com la ciència que estudia la conducta observable. Més tard, Skinner es va afegir a la nova definició amb el seu conductisme operant i per això va incorporar un altre element en l’esquema de E-R de Watson, E-R-C (esdeveniment activador – resposta - conseqüència). Però amb tot això encara no era suficient i és aquí quan uns altres autors se’n van adonar amb el cognitivisme, que és un corrent filosòfic que intenta reproduir el funcionament de la ment i aplicar els seus estats a la descripció del món, al mateix temps que nega l'escepticisme. Aquests observaven tant la conducta observable com la no observable (emocions, sentiments, memòria...).
Els autors més rellevants que trobem en aquest camp són:
- Albert Ellis: terapeuta cognitiu conductual, considerat el pare de les teràpies cognitives i conductuals. Va desenvolupar la teràpia racional emotiva conductual (TREC).
-Aaron T. Beck: psiquiatra i professor, considerat el pare de la teràpia cognitiva. Va desenvolupar la teràpia cognitiva (TC).
Van afegir un altre element a l’esquema: E-O-R-C (O=organisme). Això vol dir que davant d’un estímul les persones podem decidir quina acció fer. Donen molta importància a l’organisme.
Tot i això, anteriorment altres autors i autores havien identificar alguns fenòmens implicats en el que ara denominem distorsions cognitives. Aquestes són formes de pensaments erronis i irracionals d’interpretar fets o de processar informació, que generen diverses conseqüències negatives fruit de la creença en pensaments negatius. Aquests pensaments oculten o disfressen la realitat i no ens deixen realitzar el que volem. Exerceixen un paper predominant en la psicopatologia, pel fet de produir pertorbacions emocionals.
Les distorsions s’han relacionat amb les fal·làcies lògiques i, per tant, es vincula a la racionalitat i a alteracions en el pensament crític. Aprendre a refutar aquestes distorsions i els seus conseqüents pensaments negatius es coneix com a reestructuració cognitiva.
Aquestes percepcions que realitza l’individu sobre si mateix, del món i del futur ho porten a desenvolupar fòbies, depressions, problemes d'autoestima, a ser obsessiu...
Per això, el que es fa avui dia és mostrar-li al pacient que la seva percepció del món i de les coses en un determinat moment és només una de les possibles formes de percebre-ho tot i, veritablement no és la més adequada. Després, el terapeuta ajuda al pacient a desenvolupar pensaments alternatius i formes alternatives per afrontar les situacions problemàtiques. I així, l’ajuden a veure que no havia vist tots les solucions possibles.
PRÀCTICA
Durant la classe del GP de Fonaments de la Psicobiologia, el professor Ernest Luz ens ha donat a conèixer el terme de distorsions cognitives. Ens ha enumerat el llistat de les diverses distorsions que existeixen i a partir d’aquí ens ha engrescat a realitzar la pràctica en petits grups (Hector i Jennifer Sugrañes). Aquesta tasca consisteix en trobar dos exemples de cada un dels punts del llistat de les distorsions.
Tipus de distorsions cognitives:
1. Generalització excessiva.
§ Tinc un accident en cotxe, m’espanto molt i per això ja no torno a conduir perquè penso que la pròxima vegada que agafi el cotxe em passarà el mateix.
§ Em cremo cuinant, com que em faig mal ja no torno a cuinar més perquè crec que la pròxima vegada que cuini alguna cosa em tornaré a cremar.
2. Abstracció selectiva.
§ A l’escola fem un concert i sóc la solista. Tota la cançó m’ha sortit bé però pel mig d’aquesta he fet un gall i per això crec que tota l’actuació ha estat un fracàs.
§ He fet una exposició oral, però entre mig d’aquesta m’he equivocat en la definició d’un concepte i per això penso que tot m’ha sortit malament.
3. Polarització o pensament tot o res.
§ Tinc un amic que m’ha dit una mentida. Per això li dic: -Tu sempre em menteixes!
§ El meu germà arriba tard a casa un cop i li dic: -Sempre arribes tard!
4. Desqualificació d’allò positiu.
§ Em toca la loteria però penso que em podrien haver tocat molts més diners.
§ El xicot em regala una rosa però penso que em podria haver regalat un ram sencer o potser comprar-me alguna cosa més cara.
5. Lectura del pensament.
§ El professor de classe “fa pinta” de ser molt exigent. Segur que em posa un examen difícil.
§ Un noi em mira malament. Segur que pensa que sóc lletja.
6. Endevinar el futur.
§ El meu amic està enfadat. Estic segura que aquesta nit no em trucarà.
§ El gos s’ha escapat de casa. Per això, estic completament segura que l’han atropellat i ara estarà ferit.
7. Magnificació i minimització.
§ Tinc un xicot molt guapo, simpàtic, atent; el millor, i en un moment donat em fa el salt amb una altra noia. Aleshores me n’adono que en realitat no era tan bo.
§ Arriba el dia del meu aniversari i per això faré una gran festa, serà molt divertida. Però al final resulta ser molt avorrida. La organització ha sigut dolenta, no han vingut tots els amics que havia previst...
8. Raonament emocional.
§ Vaig pel carrer caminant, estic molt trist, crec que tothom em mira malament.
§ Em sento decebuda, tothom i el món en general és dolent amb mi.
9. Etiquetar erròniament.
§ Un amic de classe em treu la cadira quan m’anava a seure. Li dic a la meva amiga molt enfadada: -Aquest nen és tonto.
§ Aquella noia balla amb dos nois a la vegada; és una fresca.
10. Autoinculpació.
§ El meu fill ha fet una destroça al menjador i, per això penso que és culpa meva, per no haver-lo educat prou bé.
§ El meu fill ha caigut anant amb moto i, per això penso que és culpa meva per haver-li comprat la motocicleta.
11. Personalització.
§ Em toca fer una presentació d’una exposició oral i ho he fet molt bé. Aleshores penso: “Qué bé ho he fet, és ben bé que no sé que farien sense mi”.
§ El meu amic s’ha trencat el braç quan jugàvem a futbol, crec que ha estat culpa meva per no passar la pilota abans.
12. Imperatiu categòric.
§ Sempre he tret les millors notes, he sigut la millor de la classe, però el carnet de conduir no l’he aprovat a la primera. Per això, em sento molt malament amb mi mateixa i amb tothom.
§ He sortit a passejar i m’han robat el bolso. No hauria d’haver sortit de casa.
CONCLUSIÓ
La pràctica sobre distorsions cognitives ha estat força interessant, ja que en alguns casos m’he sentit identificada en algun dels punts de la llista i això m’ha sorprès. M’ha fet pensar que a vegades tinc pensament negatius que em fan infravalorar i és això el que fa que el dia a dia tingui diversos estats emocionals. Malgrat això, crec que la majoria de persones alguna vegada han tingut alguna de les moltes distorsions. Suposo que el problema esdevé quan aquests pensaments envaeixen la teva ment a cada instant. És evident que aquests pensaments poden afectar a la teva vida quotidiana, però el que m’ha sobtat és que pensar d’aquesta determinada manera sigui un problema. Avui dia, la majoria de gent té pensaments d’aquest tipus i, fins i tot, els arribem a considerar normals.
Respecte la pràctica, he de dir que una dificultat trobada ha estat que hi ha alguns apartats que es complementen amb altres i potser els exemples poden servir tant per un lloc com en un altre.
Un altre aspecte que he trobat curiós ha estat el fet que durant la nostra vida quotidiana utilitzem l’esquema cognitivista. És evident que davant de qualsevol esdeveniment hi ha un organisme que genera una resposta i això genera unes conseqüències.
En general, m’ha agradat conèixer aquest tipus de pensaments, la seva classificació i també saber que un continu pensament d’alguns punts de la llista et pot portar a desenvolupar fòbies, depressions...
Finalment, he penjat un vídeo en què es poden contemplar alguns dels punts de la llista de distorsions i també es pot veure el canvi de l’actitud de la noia abans de fer teràpia i després. Amb això vull concloure aquesta pràctica donant importància a les teràpies, ja siguin sobre aquest tipus de problema o sobre un altre.
